CAP A LA FASE FINAL!!!

Les juvenils del nostre club que aquest cap de setmana estan disputant la fase sectorial del Campionat d'Espanya, han aconseguit accedir a la fase final, ja que dels tres partits disputats, s'han saldat amb dues victòries i un fatídic empat, que les classifica entre els 8 millors equips d'Espanya com a millors segones.

HANDBOL AMPOSTA-CLUB BALONMANO BOLAÑOS

Les nostres noies arribaven divendres per la tarde a Sagunt, disposades a lluitar per la plaça directa que dóna dret a jugar la fase final del campionat d'Espanya. El primer obstacle, Bolaños... i elles mateixes.

L'equip, com en tota competició on es juguen moltes coses i que solen ser partits disputats i apretats, va sortir a la pista amb el cor encongit i amb molts nervis. Bolaños, que val a dir-ho no és un mal equip, va sortir a donar la primera campanada i durant els primers instants va dur el partit al seu terreny, i fins i tot, amb un 0-3 de parcial inicial de les quals va destacar la seva jugadora esquerrana, que va posar en seriosos problemes a les nostres jugadores amb els seus llançaments creuats.

La defensa de l'Amposta, es va ajustar i el bloc central defensiu va començar a recuperar pilotes, que en convertien en contraatacs executats per Joana i Georgina, però tot i posar-se per davant al marcador, no s'acabaven de trobar còmodes a la pista. Bolaños feia el seu partit, travat, i les noies es van amotllar a aquest ritme enganxifós. Junt amb això, els típics nervis de l'inici de la competició van fer impossible que marxessin del marcador degut a l'infinitat d'errors en el llançament que van tenir. Per acabar d'adornar-ho, la parella arbitral, pitava amb un criteri molt diferent d'una àrea a una altra, sempre en contra dels favors ampostins. A la mitja part, tot i els inconvenients, les nostres noies marxaven un gol per sota (10-11).

A la segona, l'Amposta va sortir conscient de que elles mateixes tenien el poder de canviar el signe del partit. Tot i el major control, generant-li molts dubtes a l'esquerrana que li va fer tant mal a la primera meitat, les nostres no acabaven de tenir el cap serè i l'atac quedava molt fraccionat, continuant amb els errors de llançament. Tantmateix, la manca de confiança en atac, es volcava tota a la defensa i allí va sorgir una figura inesperada.

Buscant solucions al problema en atac, el tècnic Marc Fornós va provar de jugar amb doble pivot, amb Cedelyn o Andrea i Esther. Aquesta última va ser divendres la que va emergir com una jugadora imponent, que amb el dos contra dos amb Joana Rieres, va ser demoledora i que, quan no era possible d'aquesta manera, sortia a jugar a l'exterior per acabar les jugades amb penetració. Un partit de deu, que a més va fer alçar la moral a les seves companyes i que va ser el factor determinant per a que al final les nostres juvenils, acabéssin amb els dos primer punts al casiller (26-21).

H.AMPOSTA: Andrea G. (4 aturades), Karol L. (5 aturades); Andrea H. (1), Joana R. (6), Júlia S. (1), Júlia C. (1), Esther J. (8), Georgina V. (4), Judit T. (1), Cedelyn D. (3), Anna N. (1), Sara B., Alba G. i Maria R.

HANDBOL AMPOSTA - CLUB BALONMANO MIJAS

Amb la confiança d'haver sortit victorioses el primer partit, tot i els nervis, les nostres juvenils el dissabte van aconseguir una altra victòria contra Mijas. Un Mijas que destacava per sobre de tot el seu planter una jugadora de primer any, Bea Puertas molt assidua a les concentracions de la selecció espanyola.

El plantejament del partit va ser perfecte amb una 5+1 amb Georgina Vila com a encarregada d'aturar a la millor jugadora andalusa. Les nostres es sentien còmodes tant en atac com en defensa, tot i que va haver-hi algun que altre problema per controlar els llançaments de 6 metres del seu pivot i algun llançament en atac errat, però tot i això, el partit donava molts símptomes d'estar controlat.

Tal i com anava avançant la primera meitat, l'Amposta pujava l'efectivitat en atac i elevava el nivell defensiu, que les va fer marxar de 4 gols a falta de 10 minuts per acabar la part. Mijas amb la seva millor jugadora ben marcada de prop, li costava trobar llançaments clar, que permetia estar la porteria ampostina ben segura sota pals. A les acaballes de la primera meitat, el marcador senyalava un 19-15 per a les ampostines.

A la represa, el ritme del partit va seguir igual en els primers compassos, els dos equips més agotats, els hi costava generar un joc més veloç per a poder trencar les defenses rivals. Mijas va aconseguir apropar-se al marcador, però amb Esther Juncosa un altre cop en moments puntuals com a pivot d'atac, li va donar més opcions a les ampostines i les finalitzacions per l'extrem de la capitana Judit sentenciàven el partit.

La nota negativa del partit va ser la lesió de Joana Rieres en una acció defensiva, que va fer témer a tota la banqueta del Montsià.

Les juvenils van demostrar que el plantejament va sortir a la perfecció i que junt amb l'intensitat defensiva i més encert en atac que en el primer partit, les van fer mereixedores totals i absolutes de la victòria. I tot quedava per a l'endemà contra Sagunt...

H.AMPOSTA: Andrea G. (11 aturades), Karol L.; Andrea H., Joana R. (6), Júlia S. (1), Júlia C. (1), Esther J. (3), Georgina V. (7), Judit T. (10), Cedelyn D. (1), Anna N. (2), Sara B., Alba G.

BM. MAR SAGUNTO MORVEDRE - HANDBOL AMPOSTA

El partit del diumenge es plantejava a tot o res. Els dos equips empatats a punts i Sagunto per sobre d'Amposta per una diferència de 3 gols; especular amb l'empat era perillós, ja que en el grup basc Zarautz i Lizarreria estaven amb la mateixa situació, però tots dos tenien més diferència de gols que les nostres, la mateixa situació es va viure a Màlaga entre l'amfitrió i l'Elx. S'havia de sortir a guanyar per estar segures.

El partit va ser d'expectació màxima, un pavelló ple d'afeccionats valencians animant a les locals contra uns pocs insurrectes ampostins que enfront la cridòria local amb prou es podia sentir des de peu de pista.

El partit va començar amb una embrenzida de Sagunt, guiades per les seves jugadores nº19 i nº7, que Amposta va conseguir contrarrestar però sempre amb certs dubtes i errors generats pels nervis i la por a perdre el partit. Tot i això Sagunt encara anava per davant a l'electrònic.

Les juvenils s'anaven adaptant al partit i deixaven les seves pors de banda poc a poc i la seva capitana Judit era qui estirava a les seves companyes a no perdre l'ocasió que tenien enfront d'elles. Poc a poc el partit s'anava equilibrant, però les ampostines no acavaben d'aixecar el resultat que li va ser advers durant bona part de la primera meitat. 

Durant els últims 5 minuts l'atac ampostí només va ser capaç d'atacar sense esperit, fet que les locals van aprofitar per marxar 13-11 al marcador.

Els deu minuts de descans, va servir a Marc Fornós per esperonar a les seves jugadores a que no es rendissin davant tot el que tenien, ja si havien arribat fins aqui, ara tot era possible i s'havia d'anar a morir en cada acció.

Quedaven 30 minuts on podia passar qualsevol cosa... i de fet, va passar. 

A l'inici semblava que l'Amposta continuava mig adormit amb la falta d'alguna cosa que no s'acabava de trobar, però que es notava en l'ambient. Sagunt va tornar a marxar de 4 gols, però la reacció ampostina no es va fer esperar.

La major tensió en defensa, generant dubtes per les dissuacions a les passades valencianes va permetre llançar els contraatacs que va donar ales a les juvenils. El canvi a la porteria de Karolina va ser significatiu, capaç d'aturar dos llançaments de sis metres consecutius, Esther Juncosa, com a pivot d'emergència, Joana i Georgina com a estilets en atac, Anna Nin com a directora, Júlia Solà que va sortir en el moment de més tensió, amb la defensa sobre la nº19 de Júlia Calduch i la capitana, eficaç com sempre en les finalitzacions; units a una banqueta empenyent al seu equip i una grada ampostina vibrant, van fer que l'electrònic embogís i que les ampostines es posessin 2 gols davant a falta d'un minut per al final.

Sagunt ferit en l'orgull, va apretar una mica més el marcador i en el següent atac ampostí que no acabava en gol, donava l'esperança de poder empatar a les valencianes. L'atac aturat per una Karolina encertada durant el segon acte, feia tenir la classificació a tocar de les mans; però un error en l'entrega i la posterior recepció de la pilota feia que la millor jugadora valenciana (nº19), recuperés la pilota i llancés dintre de temps, bloquejada per Georgina Vila.

Semblava que la victòria ja era nostra, però les colegiades van fer repetir el llançament a temps parat. El record sempre present, de Joana Rieres aconseguint en títol en època cadet, no feia gaire gràcia a la grada ampostina. El llançament... va acabar dintre. El resultat, 26-26.

A falta de resultats per saber, semblava una injustícia que les nostres noies quedessin fora de la fase final després de tot el que havien arribat a treballar durant la temporada. Les llàgrimes i la tristesa a la cara de les nostres jugadores contrastaven amb l'alegria de les locals.

Un cop al vestidor, i els mòvils valencians treient fum per saber la resta de resultats dels partits que havien començat més tard, va arribar l'alegria. Zarautz havia perdut d'un contra Lizarreria i Màlaga havia guanyat de 6 a Elx. L'Amposta estava dins. L'alegria i els crits de bogeria omplien els passadissos de la zona de vestidors, desfermada al mateix temps a la grada pels seguidors ebrencs.

Ja era una realitat, tocava gaudir-ho.

H.AMPOSTA: Andrea G. (7 aturades), Karol L. (7 aturades); Andrea H. (1), Joana R. (10), Júlia S. (2), Júlia C., Esther J. (6), Georgina V. (2), Judit T. (5), Cedelyn D. (1), Anna N., Sara B., Alba G.

Els altres resultats dels equips de base aquest cap de setmana, han estat molt positius per a l'aleví en el seu començament en el campionat de Catalunya Experts, derrotant de forma contudent a La Salle Montcada per un clar 4-12 (18-33) i amb el bon resultat aconseguit per l'infantil a Barcelona jugant a casa de Sants (18-28), que les manté en situació privilegiada per a classificar-se per a la següent ronda de la Copa Federació amb el trancendetal partit aquest proper cap de setmana contra Sant Boi de Llobregat al Pavelló Municpal d'Amposta.