Aquest cap de setmana ha estat revitalitzant per al sènior femení, després d'aconseguir una victòria de prestigi, que amb els resultats d'aquesta jornada, li permet agafar aire. El juvenil per la seva banda, va cedir un punt a casa, empatant contra el Bm. La Roca, en un partit què qui va assistir-hi segurament s'ho va passar molt bé.
SÈNIOR FEMENÍ
Les noies de Marc Fornós van aconseguir en l'últim partit de la jornada a Divisió d'Honor Plata, disputat el diumenge a les 12.30 a Tenerife, una victòria que les permet respirar a la taula classificatòria. No en và, no disposaven del millor escenari possible, ja que jugar a les Illes Canàries sempre és molt difícil i pocs equips han tret punts d'allí.
Tot i això, el guió establert per l'entrenador ampostí abans de començar el partit, es va seguir al peu de la lletra. L'Amposta sabia que havia de jugar al desgast físic amb les tinerfenyes, de molta més envergadura i més pesades, i evitar els llançaments llunyans en atac, degut al rocós 6-0 local.
Així va ser. L'Amposta amb un 6-0 defensiu amb molt de contacte, va fer que les locals no poguéssin llançar amb comoditat, cosa que feia que la porteria estés encertada, aturant moltes pilotes. En atac, es jugava amb molta fixació sempre buscant l'interval, per finalitzar pels extrems, tal i com demostren els números de les extrems ampostines, que anotaven 22 gols dels 31 totals; això sempre amb un ritme i concentració molt alts.
En el moment que Salud feia més mal en atac, va ser quan la seva pivot va trobar els espais suficients per a jugar el 2x2, anotant molt gols i traient exclusions a les jugadores visitants. La defensa va canviar a un '5+1', sobre la jugadora de primera línia que generava aquestes accions per al pivot i aquí, Tenerife no va tenir capacitat de reacció.
L'Amposta va certificar així un triomf (25-31) en una pista complicada, contra un rival que té potencial per ocupar les primeres posicions de la taula i que espera ratificar aquest cap de setmana pròxim a casa contra un altre canari, el Lanzarote Puerto del Carmen; com sempre a les 19 h. de la tarde.
H.AMPOSTA: Marta (13 aturades); Joana R. (1) Sara (1), Sílvia (2), Laia (2), Denisa (10), Alba (12), Esther, Geor (3) i Sara G.
JUVENIL FEMENÍ
Tot i això, el guió establert per l'entrenador ampostí abans de començar el partit, es va seguir al peu de la lletra. L'Amposta sabia que havia de jugar al desgast físic amb les tinerfenyes, de molta més envergadura i més pesades, i evitar els llançaments llunyans en atac, degut al rocós 6-0 local.
Així va ser. L'Amposta amb un 6-0 defensiu amb molt de contacte, va fer que les locals no poguéssin llançar amb comoditat, cosa que feia que la porteria estés encertada, aturant moltes pilotes. En atac, es jugava amb molta fixació sempre buscant l'interval, per finalitzar pels extrems, tal i com demostren els números de les extrems ampostines, que anotaven 22 gols dels 31 totals; això sempre amb un ritme i concentració molt alts.
En el moment que Salud feia més mal en atac, va ser quan la seva pivot va trobar els espais suficients per a jugar el 2x2, anotant molt gols i traient exclusions a les jugadores visitants. La defensa va canviar a un '5+1', sobre la jugadora de primera línia que generava aquestes accions per al pivot i aquí, Tenerife no va tenir capacitat de reacció.
L'Amposta va certificar així un triomf (25-31) en una pista complicada, contra un rival que té potencial per ocupar les primeres posicions de la taula i que espera ratificar aquest cap de setmana pròxim a casa contra un altre canari, el Lanzarote Puerto del Carmen; com sempre a les 19 h. de la tarde.
H.AMPOSTA: Marta (13 aturades); Joana R. (1) Sara (1), Sílvia (2), Laia (2), Denisa (10), Alba (12), Esther, Geor (3) i Sara G.
JUVENIL FEMENÍ
Les juvenils per la seva banda, van realitzar un partit esplèndid en atac realitzant 38 gols de 51 llançaments a porteria que van fer, això sí, el seu punt feble va estar en la defensa, ja que també va rebre els mateixos gols que va anotar, i fins ara cap equip li havia anotat més de 30 gols.
El partit va començar amb els primers minuts molt igualats, sense cap equip deixar-se dominar per l'altre, fins que quan l'Amposta va començar a defensar una mica ajudant a la porteria, aconseguia trobar ocasions fàcils de llançament mitjançant contraatacs (11-7, 15'). Semblava que l'Amposta començava a marxar, quan de sobte, la seva intensitat defensiva tornava a baixar, mostrant la mateixa que fa una setmana a Mataró, amb poc contacte. Això i les pilotes recuperades en defensa per les vallesanes, produint contraatacs, feia que al descans l'Amposta marxés al vestidor amb la ventatja mínima (20-19, 30').
El partit va començar amb els primers minuts molt igualats, sense cap equip deixar-se dominar per l'altre, fins que quan l'Amposta va començar a defensar una mica ajudant a la porteria, aconseguia trobar ocasions fàcils de llançament mitjançant contraatacs (11-7, 15'). Semblava que l'Amposta començava a marxar, quan de sobte, la seva intensitat defensiva tornava a baixar, mostrant la mateixa que fa una setmana a Mataró, amb poc contacte. Això i les pilotes recuperades en defensa per les vallesanes, produint contraatacs, feia que al descans l'Amposta marxés al vestidor amb la ventatja mínima (20-19, 30').
Durant els primers minuts de la represa, semblava que l'Amposta tornava a desenganxar-se amb un parcial de 3-0, marxant així de 4 gols, però La Roca no es va rendir i va tornar a igualar el partit. A partir d'aquí el canvi de l'equip que duia la iniciativa al marcador era constant, fins que a falta de 5 minuts per al final, les vallesanes dominàven d'1gol (35-36, 55'). L'Amposta amb el suport del públic es va refer, i a falta de 20 segons per al final aconseguia el gol que les posava de nou per davant (38-37, 59'), en la sacada ràpida de centre, possiblement mal realitzada, l'empat es restablia. L'Amposta encara va tenir temps de treure la pilota i Joana fer un llançament que va acabar amb falta a temps parat.
Es tornava a reviure el moment en que la pròpia jugadora va aconseguir contra el mateix rival i al mateix escenari la final de Lliga de fa dos anys. Es respirava aquell ambient a la grada, amb aquell record que es va fer present a tots els assistents al partit; aquest cop però, el llançament va anar a la creueta, donant per finalitzat i acabat el partit en empat a 38.
H.AMPOSTA: Andrea, Naomi, Karol (14 aturades); Andrea H., Joana (14), Paula Z., Anna (1), Júlia C., Júlia S. (3), Esther (4), Geor (15), Judit, Cedelyn i Alma.
Es tornava a reviure el moment en que la pròpia jugadora va aconseguir contra el mateix rival i al mateix escenari la final de Lliga de fa dos anys. Es respirava aquell ambient a la grada, amb aquell record que es va fer present a tots els assistents al partit; aquest cop però, el llançament va anar a la creueta, donant per finalitzat i acabat el partit en empat a 38.
H.AMPOSTA: Andrea, Naomi, Karol (14 aturades); Andrea H., Joana (14), Paula Z., Anna (1), Júlia C., Júlia S. (3), Esther (4), Geor (15), Judit, Cedelyn i Alma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada